FIST
Tal i com mostren els nostres estatuts, FIST és un sindicat horitzontal i descentralitzat. Això es tradueix en què no tenim una cúpula excecutiva i una estructura piramidal, como sol passar a la majoría de sindicats de l'estat. FIST es configura mitjançant les seves seccions sindicals, que gaudeixen de plena autonomia. Els òrgans que estan per sobre de les seccions sindicals només ostenten un rol de coordinació i suport a les mateixes.
Les seccions sindicals es componen de tots els treballadors/es afiliats al sindicat dins d'una empresa o centre de treball. Són ells/es, mitjançant els mètodes democràtics més estrictes, els qui prenen les decisions i exerceixen l'acció sindical que els sigui més convenient, sense injerències o pressions dels òrgans superiors del sindicat, la missió dels quals és donar suport, recursos i assessorament, però no decidir pels afiliats/des o imposar-los vies d'acció.
És ben certa l'expressió que diu que el coneixment és poder. El sindicalisme a Espanya ha estat institucionalitzat i domat, amb l'objectiu de canaliztar el descontentament social dins de l'àmbit del treball a través dels sindicats que deuen pleitesia als partits polítics, que al seu torn, mercantilitzen amb el descontament per a treure'n beneficis, i de passada, exerceixen, a canvi d'aquestes prebendes als partits, una tasca de control social mitjançant l'acció de descafeinar i apaivagar la lluita dels treballadors/es d'aquest estat. Per a aconseguir aquest objetiu, l'estat espanyol ha legislat en extrem l'activitat sindical. Si bé la constitució espanyola del 78 considera l'activitat i la llibertat sindical com un dret fonamental de la ciudadania, a la pràctica, aquesta llibertat s'ha acotat enormement mitjançant un conjunt de lleis i normes que primerament beneficien els sindicats estatalistes i, segon, fan extremadament complexa i dificultosa l'acció directa dels treballadors/es per a la defensa dels seus drets. A dia d'avui, per a que tots els treballadors/es puguin defensar-se de forma eficient, és necesari que coneixin i enteguin quins són els seus drets, quines són les vies d'acció, i quines normes i lleis els regeixen.
Per aquest motiu, a FIST entenem que és fonamental formar els nostres companys/es de manera continuada en tots els aspectes essencials que determinen les seves condicions laborals. Gran part de la nostra tasca és la de facilitar el coneixement necessari per a que tots els treballadors/es puguin defensar-se per ells mateixos.
La nostra creença és que FIST no vol representar treballadors/es, sinó que els treballadors/es puguin representar-se a si mateixos, i per a fer-ho és bàsic que obtinguin el coneixement necessari per a aconseguir els seus objetius i defensar els seus drets.
El següent punt que defineix a FIST és l'acció directa.
De la mateixa manera que creiem que tots els treballadors/es han de poder representar-se a si mateixos, també entenem que han de lluitar i defensar els seus drets per si mateixos.
Si bé la negociació col·lectiva és part fonamental de l'exercici sindical, també és de suma importància l'exercici de la vaga i les demandes plantejades a la inspecció laboral i als jutjats. Una negociació no és més que la lluita de poders per a arribar a un acord entre les parts. Per a poder negociar és bàsic que les dues parts tinguin un poder similar, ja que si una de les parts es troba en un clar desequilibri de forces, la negociació acaba esdevenint una imposició, que sempre beneficia la part que ostenta un grau més gran de poder.
Al món laboral, les empreses i les patronals, que no són una altra cosa que agrupacions d'empreses d'un sector especific que tenen l'objecte de defensar els seus interessos, són les qui ostenten el poder. Són elles les qui creen i destrueixen ocupació, les qui defineixen el poder adquisitiu dels treballadors/es a través dels salaris, i les qui defineixen el seu temps de feina amb els horaris, torns i rotacions. Per contra, els sindicats només poden exercir poder a les negociacions mitjançant l'amenaça de la vaga. Es podria dir que sense coacció no hi ha negociació. I això és molt important, ja que cal entendre que les empreses, majoritàriament, no concediran beneficis o implementaran millores a no ser que se les forci a fer-ho. I l'única forma que un sindicat té de forçar les empreses és a través de l'exercici de la vaga. Ara bé, mentre el poder de les empresas es concentra en els seus directius, el poder dels sindicats està dispers entre els treballadors/es que el conformen. Per a que una vaga tingui èxit, és de vital importància que els treballadors/es, com a col·lectiu, la secundin.
La vaga és un exercici de poder col·lectiu que se sustenta en la decisió individual de cada treballador/a. Per això, per a FIST, és bàsic que cada treballador/a, de forma individual, arribi a comprendre que per a lluitar pels seus drets i milorar les seves condicions de vida és necessari estar disposats a lluitar.
Les empreses juguen amb avantatge en les negociacions col·lectives. Tenen diners, tenen recursos i les seves accions i decisions es concentren en unes poques persones. En canvi, els treballadors/es tenen responsabilitats, hipoteques, por a les represàlies, a perder els seus llocs de feina i recursos limitats. Per això FIST, tenint en compte aquesta vulnerabilitat, posa els recursos i mitjants necessaris per a que els companys/es puguin exercicr el seu dret de vaga i conquerir les millores socials necessàries per a aconseguir la dignitat a la feina. L'altra forma d'acció directa són les denúncies davant la inspecció laboral i els jutjats.
Molts cops ja no es tracta només de lluitar per millorar les condicions laborals, sinó que també s'ha de batallar diàriament per a no perdre les ja aconseguides i controlar que les empreses no se saltin les normes i compleixin amb tots i cadascun dels nostres drets com a treballadors/es. No és gens estrany que una empresa signi un acord o un conveni col·lectiu i després no en faci cas quan no li convé. Per això FIST exerceix una tasca de vigilància constant dins de les empreses i denuncia i planteja els plets necessaris per a corregir situacions contràries a la llei o que vulneren els drets dels treballadors/es. Per a fer-ho, FIST destina gran part dels seus recursos econòmics i materials a finançar i reivindicar per la via judicial tot tipus de casos, ja siguin conflictes col·lectius, demandes d'assetjament laboral, assetjament sexual, reclamació de quantitats, acomiadaments, sancions, i qualsevol altre tipus de situacions i casos on els nostres afiliats/des necessitin de la representació jurídica apropiada.